De les TIC a les TAC !

La paraula TIC ha quedat limitada per la diversitat d'usos i aplicacions de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. El concepte TIC ens parla d'eines, d'aplicacions interactives de caràcter didàctic, d'entorns virtuals... i va provocar un gran canvi en l'ensenyament demanant al professorat la introducció d'aquestes tecnologies a les aules amb un gran esforç de formació.

En canvi, el concepte TAC , tecnologies per l'aprenentatge i el coneixement es centra clarament en els processos d'Ensenyament-aprenentatge i la seva relació amb la tecnologia. Les TAC van més enllà de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, suposa posar aquestes eines al servei de l'aprenentatge.

TIC i EDU

Les TIC estan canviant els esquemes i alguns dels objectius de l’educació. Fins ara el centre educatiu era la única o fonamental font d’informació i formació de tot ciutadà , i la missió del mestre era transmetre aquest coneixement a la següent generació.

En l’actualitat , la impressionant quantitat d’informació a la que estem exposats i la facilitat d’accedir a aquest tipus de dades fa que la escola hagi de fer la funció d’ensenyar als alumnes a investigar, a seleccionar el que és útil. El docent s’enfronta a un doble repte, el d’aprendre a utilitzar les TIC per al seu profit personal, i sobretot, a utilitzar-les com a recurs didàctic, com instrument d’aprenentatge de l’alumne, el que comporta establir nous objectius en un model educatiu diferent.

El docent s’ha de convertir en facilitador dels mitjans necessaris per a que l’alumne aprengui a aprendre, a més de desenvolupar una capacitat crítica, reflexiva i analítica que faci possible una elecció racional a l’hora de satisfer les necessitats materials, socials i culturals; de reconèixer i jerarquitzar les necessitats i els recursos disponibles per a la seva solució.

Tecnologia i Metodologia

Ja ho diuen que les imatges valen més que mil paraules!!

I si no us ho creieu mireu aquest vídeo!!

Comencem un nou curs!

Hola de nou,
Després de la pausa vacacional tornem a la feina amb il.lusió i les piles carregades. Es per això que us proposo que feu una ullada a aquest bloc on trobareu propostes positives, personals i creatives sobre l'educació que volem d'aquí a 10 anys.

No es parla de l'educació que tenim, sinó de la que volem. En aquest espai es somia i es proposa per tal de construir el futur entre tots.

Són propostes que pretenen canviar les coses a partir de noves idees i canviant la manera de pensar.

Feu-hi una ullada !!

http://escola2018.blogspot.com

La reflexió docent, una forma d'avaluació i millora

Actualment, per a millorar el desenvolupament dels mètodes i contextos eficaços d’ensenyament i aprenentatge, es considera necessari implantar en els docents, a través de la formació, una cultura de reflexió i anàlisi de la seva pròpia pràctica que els inciti a millorar, o al menys, a qüestionar-se si la no obtenció de millors resultats d’aprenentatge tenen o no relació directa amb la manera de presentar els aprenentatges.

La reflexió sobre la seva pràctica com a docent i la col.laboració entre dos o més companys permet introduïr canvis en les maneres d’enfrontar-se a l’acte didàctic, podent ell mateix, junt amb altres companys, comprovar les millores que es produeixen una vegada que s’han adoptat els canvis necessaris per a que tot l’alumnat aprengui més i millor.
És a través d’aquests processos reflexius que ens convertim en mediadors actius entre la teoria i la pràctica. Amb la nostra reflexió pretenem trobar el sentit dels processos, els problemes i les restriccions presents en la pràctica.

Bones pràctiques docents amb suport TIC

La concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge descriu la construcció del coneixement com un procés complex de relacions que s’estableixen entre tres elements: l’alumne , el contingut i el professor. L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge que s‘apropia dels sabers culturals elaborant una versió pròpia i personal d’aquests, és a dir que la seva activitat mental és constructiva. El professor és el guia, orientador que ajuda a l’alumne a construir significats sobre tot el que aprèn i donar-li sentit. Finalment els continguts són els sabers elaborats i estructurats culturalment que són objecte d’aprenentatge.
En el procés d’E-A, alumne, professor i contingut s’influeixen mútuament és per això que parlem de “triangle interactiu” com a nucli bàsic del procés, y com a unitat mínima significativa per a l’anàlisi d’aquests processos. Es considera doncs que l’aprenentatge és un procés de canvi intern en les representacions mentals de l’alumne sobre els continguts , i que la dinàmica d’aquest procés de canvi, no es pot entendre separadament de la dinàmica dels processos comunicatius , de interacció , de suport i d’ ajustament de l’ajuda.

Aquesta manera d’entendre els processos d’ensenyament aprenentatge basats en el suport de les TIC farà que ens fixem en alguns aspectes especialment rellevants per a valorar la qualitat com poden ser la interactivitat o l’ajustament de l’ajuda.
La interacció entre alumne y professor és fonamental , ja que l’ajuda que ofereix el professor facilita la construcció dels nous coneixements, es tracta d’una adaptació dinàmica, contextual... aquesta ajuda cal que s’ajusti al llarg de tot el procés d’ensenyament- aprenentatge. Altres elements importants seran el sentit que té per a l’alumne aprendre aquell contingut o la motivació que pot mostrar davant dels aprenentatges...

Una bona practica docent amb suport TIC doncs és aquella que es dóna en un context que facilita i promou les condicions per a que el professor pugui oferir l’ajuda ajustada als seus alumnes, aquí el paper de les TIC es oferir recursos y permetre que el professor pugui seguir de manera continuada el procés d’aprenentatge de l’alumne i oferir ajudes dinàmiques, sensibles i contingents a aquest procés.

La Qualitat de l'ensenyament basat en les TIC

Després d'un llarg període sense aportacions al blog decideixo tornar-hi per anar actualitzant-lo amb els nous coneixements que mica en mica vaig adquirint sobre el món de l'Educació i les TIC.
Avui us vull parlar d'un llibre que m'ha semblat m0lt interessant. Fa temps que veiem com de manera progressiva les TIC es van incorporant a les escoles i van transformant la manera d'ensenyar i aprendre, acostant l'escola al món en què vivim, a la societat del coneixement.
Ara , tenint en compte que ja hem passat l'efervescència d'aquesta novetat i que ja són moltes les experiències d'ensenyament amb TIC o mitjançant les TIC , toca plantejar-se una qüestió fonamental.
Com ha canviat l'ensenyament degut a aquesta tecnologia? S'ha produït una millora en la qualitat d'aquest?
El llibre del que us parlo és una bona eina per valorar la qualitat educativa de processos d'ensenyament-aprenentatge que incorporen les TIC.

Aquí en teniu la referència:
Cómo valorar la calidad de la enseñanza basada en las TIC "Pautas e instrumentos de análisis"
Autor: Barbera Gregori, Elena Editorial: GRAO Año: 01-02-2008 Nºedición: 1

Incorporació de les TIC a l'entorn escolar

Les TIC ocupen un paper central en el desenvolupament de les modernes economies i societats i això té una implicació directa amb l'educació.

Tot i així, la incorporació de les TIC a l'entorn escolar no és un procés senzill i lineal ja que no n'hi ha prou en disposar d'ordinadors als centres, sinó que és necessari tenir molt en compte el context social i familiar dels alumnes, el model d'ensenyament-aprenentatge existent, els programes i materials informàtics disponibles i les competències del professorat.

Així doncs, veiem que hi ha molta feina a fer i a diversos nivells. Des d'incrementar de manera progressiva el nombre d'ordinadors amb connexió a internet, fins a adaptar els continguts digitals al context, passant per canviar d'un model d'aula d'ordinadors a un model d'ordinadors a totes les aules, ajudant a integrar les TIC a les diverses matèries del currículum o apostant per la formació en TIC del professorat .

La gestió d'un mateix i del seu propi aprenentatge

Els models d'aprenentatge que es promouen amb l'e-learning inclouen l'aprenentatge a través del descobriment i la investigació, l'aprenentatge basat en la resolució de problemes i en les relacions amb la comunitat, on el més important és la gestió d'un mateix i del propi aprenentatge .

Cap a un nou model d'incorporació de les TIC

Llegint el bloc de Jaume Illa he trobat una interessant reflexió sobre l'ús actual de les noves tecnologies a l'aula. Cal una revisió en profunditat dels models d'incorporació de les TIC en el procés d'aprenentatge actual i donar un nou impuls per portar les TIC a les aules.

La primera dificultat a vèncer és eradicar la idea que usar les TIC és fer passar l'alumnat per l'aula d'informàtica una hora a la setmana. Lamentablement, aquesta és una realitat que encara predomina als centres educatius del país, derivada d'un determinat model d'implementació dels recursos tecnològics que avui ja hauria d'estar superat. No són els nois i noies que s'han de desplaçar allà on hi ha els ordinadors sinó que és imprescindible que d'una vegada siguin els aparells (ordinadors, impressores, projectors multimèdia...) i la connectivitat els que entrin a l'aula per quedar-s'hi. Això significa una inversió important, però absolutament necessària per garantir una educació de qualitat en els nostres temps. No cal que cada alumne tingui el seu ordinador. Quatre o cinc per classe seria un bon nombre per començar; tots connectats a internet, això sí, i un d'ells -a més- a un projector multimèdia que permeti mostrar, quan calgui, un recurs, una presentació o una activitat a tot el grup.

Les màquines no han de ser el centre de l'activitat a l'aula. El seu ús com a instruments d'aprenentatge ha d'ampliar la gamma de recursos tradicionals (el paper, els llapis, els llibres de consulta, els jocs...) sense substituir-los del tot. Però és imprescindible que l'alumnat sigui conscient de les possibilitats de les TIC i que aprengui a fer-ne un ús profitós.Els recursos tecnològics han de servir per quelcom més que jugar i fer exercicis. Cal desenvolupar en els nois i noies les habilitats necessàries per no desaprofitar el potencial de les TIC en la cerca i la recuperació d'informació, en el processament de dades, en la presentació i en la comunicació.

En aquest nou panorama, és clau repensar la formació en TIC del professorat.

Es presenten els resultats del Projecte Internet Catalunya

El PIC és un programa de recerca desenvolupat entre el setembre del 2001 i el juliol del 2007 per l’institut de recerca de la UOC.

L’escola en la societat xarxa: internet en l’educació primària i secundària
La recerca identifica i analitza la incorporació d’internet a l’educació primària i a l’educació secundària de Catalunya i la seva relació amb l’organització, la cultura i les pràctiques educatives dels centres.

Aquests són els principals resultats:

• La immensa majoria del professorat i l’alumnat d’educació primària i secundària de Catalunya accedeix a internet en la seva vida quotidiana, es mostra interessat per aquesta eina i la considera important per a l’educació. Tanmateix, la presència d’internet a les aules és molt baixa en comparació amb l’ús que en fan professorat i alumnat fora dels centres docents. Aquest poc ús d’internet també es fa palès en les relacions entre la comunitat escolar, especialment entre l’escola i els pares.


• Malgrat l’increment sostingut de dotacions en infraestructures i maquinari (al final del curs 2005-06 s’esperava arribar a una ràtio de 6,43 alumnes per ordinador als centres públics), fins fa ben poc la major part d’ordinadors amb connexió a internet es concentraven en aules d’informàtica als ordinadors de les quals els alumnes tenien accés d’una manera molt més restringida que si els tinguessin a la seva pròpia aula. Aquest ha estat un dels grans impediments materials de més generalització de l’ús de la xarxa a les escoles.


• La manera en què els alumnes utilitzen internet a les aules i la freqüència amb què ho fan depèn molt de la manera en què el professorat integra aquesta eina en la seva pràctica pedagògica. Internet s’utilitza sobretot per a preparar l’activitat docent i per a cercar informació relacionada amb les diverses assignatures. Els alumnes la fan servir principalment per a fer els deures i per a preparar treballs escolars. Però la presència d’internet en les activitats escolars com a eina per a la col·laboració entre professors i alumnes i per al desenvolupament de projectes innovadors és pràcticament testimonial. En definitiva, el professorat tendeix a utilitzar internet per a mantenir els patrons de docència tradicionals, més que no pas per a innovar.


• Una bona part dels directius dels centres docents no tenen entre les seves prioritats la integració de les TIC i d’internet amb finalitats educatives. Però, fins i tot quan aquesta prioritat es manifesta, els directius dels centres tenen poca capacitat per a liderar aquest procés i poder influir en les pràctiques educatives que tenen lloc en els centres de la seva responsabilitat. Aquest problemàtica es manifesta tant als centres públics com als privats.
  El professorat és l’element clau en la incorporació d’internet a l’educació escolar. El professorat que utilitza internet d’una manera més freqüent i variada amb els seus alumnes té un bon nivell de competències en la utilització instrumental de les TIC, ha rebut formació en l’ús educatiu d’internet, considera que la xarxa li és útil per als seus propòsits educatius i adopta un tipus de pràctiques pedagògiques personalitzades que fomenten la participació activa dels alumnes en les decisions sobre el propi procés d’aprenentatge, el treball en equip i l’obertura a l’entorn.


• No s'han trobat evidències que les diferències en l’ús d’internet als centres docents influeixin en els resultats escolars dels alumnes. En canvi, sí que hem trobat diferències pel què fa a l’ús d’internet a casa. Els nois i noies amb millor rendiment acadèmic accedeixen més a internet quan són fora del centre que els que obtenen pitjors resultats, però, a més, el seu rendiment acadèmic incideix en la manera com utilitzen la xarxa fora del centre. Els alumnes que no tenen dificultats acadèmiques utilitzen més internet per a finalitats escolars que la resta, quan són a casa. Així mateix, més ús d’internet per part dels pares i mares comporta un nivell més alt d’accés per part dels nois i noies, i més ús d’internet a casa per a fer treballs escolars.


• En aquest sentit, la feina que es fa actualment des de les escoles i els instituts encara no proporciona als alumnes les competències necessàries per a treure un profit adequat de les xarxes informacionals i, en conseqüència, no contribueix prou a compensar les "desigualtats digitals" entre alumnes, producte de les diferències que es generen en els entorns socials i familiars de procedència.

Els blocs com a eina d'aprenentatge

Els blocs s'han convertit en un bon recurs pedagògic ja que permeten la publicació periòdica a internet del treball fet a classe d'una manera senzilla i sense cap cost. A més fomenten la interacció gràcies a la possibilitat de fer comentaris de les diverses informacions publicades.
Si a més utilitzem la sindicació RSS gaudirem de l'actualització instantània dels nous continguts.

L'obligació d'estudiar

Nunca consideres un estudio como una obligación, sino como una oportunidad para penetrar en el bello y maravilloso mundo del saber.
A. Einstein

Contradiccions

"Nosaltres encara eduquem els nostres estudiants basant-nos en un calendari agrícola, en una estructura i un funcionament industrial, mentre els diem que viuen a l'era digital"
Roid Paige
Secretari d'Educació del Govern dels Estats Units.

Què s'ha d'aprendre de les TIC a l'escola?

Cal que a les escoles aprenguem de les TIC, amb les TIC i per a les TIC i deixem de banda enfocaments només tecnològics i instrumentals per avançar cap a la integració curricular d'aquestes. Així doncs, l'aprenentatge de les TIC s'ha d'incorporar transversalment a la pràctica de totes les matèries en lloc de tractar-lo separadament com una disciplina pròpia.
No es tracta, doncs , de fer informàtica, ni tan sols de fer activitats amb eines informàtiques sinó incorporar l'ús d'aquestes eines a les activitats curriculars.
Molt més important que aprendre tecnologia és aprendre amb la tecnologia, aprendre a saber utilitzar la informació i aprendre a treballar en el nou entorn.

En aquest context, el repte és ensenyar a aprendre.

Noves tecnologies a l'aula

El canvi de segle ens ha agafat als professors a contracorrent: un món inundat per les tecnologies de la informació i la comunicació ens obliga a canviar els nostres plantejaments docents. Però ens trobem com a nàufrags en una illa a la que no pensàvem anar, i de la que no podem escapar. Cal afrontar la realitat: no és possible continuar donant classe oblidant aquestes tecnologies.

Però els mestres tendim a buscar models, a aprendre més per modelització que per experimentació, exactament al revés que els nostres alumnes, que s'avorreixen dels models i prefereixen experimentar i jugar directament. Per això ells estan més preparats per a sobreviure en aquest món tecnològic. Què podem fer? Utilitzar la imaginació més que no pas centrar-nos en el coneixement dels equips o programes.

Antonio R. Bartolomé

Acreditació TIC

Es tracta d'una qualificació estàndard que certifica la capacitació digital de cadascú.
El Govern ha aprovat la creació d'una acreditació de coneixements i competències en tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Amb aquest instrument es vol fomentar l'eficàcia en l'ús de les TIC, des d'una perspectiva personal, social i econòmica, i definir una acreditació estàndard de qualificació professional i de formació dels ciutadans en general, donat el seu caràcter universal. Entre els beneficis esperats per la seva implantació hi ha la cohesió digital de la societat i l'increment en l'ús de les TIC.
Mitjançant un acord de Govern pres el 26 de juliol de 2005 es va crear una comissió d'experts per analitzar la viabilitat d'implantar aquesta certificació de capacitació digital. Aquesta comissió, presidida per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha elaborat un informe que recomana l'establiment d'aquesta acreditació.
L'acreditació, que expedirà la Generalitat, haurà de certificar determinades capacitats i habilitats per sobre de productes concrets i el coneixement de conceptes bàsics sobre la societat de la informació, la cultura i digital i les bones pràctiques en aquest entorn. Com a mínim es definiran un nivell bàsic i un d'avançat.
Amb aquest acord, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació lidera el procés per a definir l'acreditació, els sistemes d'avaluació, el cost econòmic de la implantació i la seva integració en els diversos àmbits de la societat catalana. Per exemple, l'acreditació s'harmonitzarà amb el sistema educatiu reglat i amb els processos de formació i selecció del personal de les administracions catalanes.

TIC i Escola

No només l’escola o el sistema educatiu ha d’ensenyar les noves tecnologies, no tan sols ha de continuar ensenyant matèries per mitjà de les noves tecnologies, sinó que aquestes noves tecnologies, a més de produir uns canvis en l’escola, produeixen un canvi en l’entorn i, com que l’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar; per tant, el canvi va més enllà de l’ensenyament de les noves tecnologies i de l’ensenyament per mitjà de les noves tecnologies. L’ensenyament doncs ha de canviar, no pas perquè s’introdueixin les noves tecnologies, sinó perquè ha de canviar la societat com a conseqüència de les noves tecnologies.
Joan Majó

Un nou entorn d'aprenentatge.

L'altre dia navegant vaig trobar una web de centre molt interessant http://www.jverdaguer.org/ on hi havia una declaració de principis sobre la societat del coneixements i el paper de l'escola davant aquest nou repte. Em va agradar tant que aquí la teniu:

"Internet ha estat un dels descobriments més importants del darrer segle. Però a l'igual que el descobriment de la imprempta en el seu moment, també hi ha detractors de la societat del coneixement. I és que, posar a l'abast de la societat, tota la informació, coneixements i cultura sempre ha fet por.
El desconeixement d'allò que és nou, que no dominem i que no podem controlar, ha esdevingut al llarg de la història de la humanitat un fre als canvis , que s'esdevenen igualment, però sense la preparació prèvia.
Aquest sempre ha estat el gran error dels homes, no preparar la societat per als canvis i aleshores han pres el fracàs com excusa per reafirmar-se en l'error que els canvis són negatius.

Perquè això no sigui així, cal preparar les societats actuals per allò que es trobaran, perquè en facin un bon ús, perquè ho dominin, perquè els serveixi com a persones i com a formació intel.lectual. I davant d'això l'escola què?
Cal que fem l'esforç de preparar-nos per poder formar als nostres alumnes per una bona societat del coneixement, on puguin, a partir de la informació, autoformar-se, descobrir, investigar, contrastar, manipular, viatjar i estudiar en qualsevol moment de la seva vida."

Com aprendre a utilitzar els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies.

"M'ho van explicar i ho vaig oblidar,
ho vaig veure i ho vaig entendre,
ho vaig fer i ho vaig aprendre."
Confuci

Educar o Aprendre

" Educar significa volver a crear nuevas condiciones iniciales para la autoorganización de las experiencias de aprendizaje. Aprender es siempre descubrimiento de lo nuevo; si no, no es aprender. Educar es ir creando continuamente nuevas condiciones iniciales que transforman el espectro de posibilidades de afrontar la realidad."
Placer y ternura en la educación. Hacia una sociedad aprendiente .

Assmann

“ Las mentes al igual que los paracaidas, solo funcionan estando abiertas"

Comencem!

Aquest és el meu primer post... la meva estrena a la blogosfera... tot és començar, no?