Llegint el bloc de Jaume Illa he trobat una interessant reflexió sobre l'ús actual de les noves tecnologies a l'aula. Cal una revisió en profunditat dels models d'incorporació de les TIC en el procés d'aprenentatge actual i donar un nou impuls per portar les TIC a les aules.
La primera dificultat a vèncer és eradicar la idea que usar les TIC és fer passar l'alumnat per l'aula d'informàtica una hora a la setmana. Lamentablement, aquesta és una realitat que encara predomina als centres educatius del país, derivada d'un determinat model d'implementació dels recursos tecnològics que avui ja hauria d'estar superat. No són els nois i noies que s'han de desplaçar allà on hi ha els ordinadors sinó que és imprescindible que d'una vegada siguin els aparells (ordinadors, impressores, projectors multimèdia...) i la connectivitat els que entrin a l'aula per quedar-s'hi. Això significa una inversió important, però absolutament necessària per garantir una educació de qualitat en els nostres temps. No cal que cada alumne tingui el seu ordinador. Quatre o cinc per classe seria un bon nombre per començar; tots connectats a internet, això sí, i un d'ells -a més- a un projector multimèdia que permeti mostrar, quan calgui, un recurs, una presentació o una activitat a tot el grup.
Les màquines no han de ser el centre de l'activitat a l'aula. El seu ús com a instruments d'aprenentatge ha d'ampliar la gamma de recursos tradicionals (el paper, els llapis, els llibres de consulta, els jocs...) sense substituir-los del tot. Però és imprescindible que l'alumnat sigui conscient de les possibilitats de les TIC i que aprengui a fer-ne un ús profitós.Els recursos tecnològics han de servir per quelcom més que jugar i fer exercicis. Cal desenvolupar en els nois i noies les habilitats necessàries per no desaprofitar el potencial de les TIC en la cerca i la recuperació d'informació, en el processament de dades, en la presentació i en la comunicació.
En aquest nou panorama, és clau repensar la formació en TIC del professorat.
